Quan Déu s’encarnà en Jesucrist, tenint com a finalitat eliminar el pecat, els homes no van van trobar res en ell digne de ser desitjar. Però quan el cor d’un pecador és conquerit, la ment i el  cor arriben a un estat en el son capaços d’entendre el motiu pel que va ser necessari que Déu fos Encarnat. El pitjor estat en que un  home pot arribar a trobar-se és aquell en el que mai ha sentit el més petit remordiment  o convicció de pecat, trobant-se tot feliç i tranquil, però alhora, absolutament mort dins l’esfera d’aquelles coses que Jesús representa.

La majoria de nosaltres som superficials, no ens preocupa la Realitat. Estem satisfets amb les comoditats que podem gaudir sense esforç, i amb tota tranquil·litat, però quan arriba l’Esperit de Déu pertorbant l’equilibri de la nostra vida, malauradament, preferim ignorar tot allò que ens revela.

Preguntes per reflexionar: Per què una pau fora de lloc és tan letal? Per què la nostra pau és tan efímera? Per què el benestar és enemic de la pau?

Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. * Jo i la meva família adorarem el Senyor! Josué 24:15

Oswald Chambers. Cites preses de Bringing Sons into Glory i The Psychology of Redemption, © Discovery House Publishers