De la naturalesa divina

Ens limitem nosaltres mateixos així com les nostres concepcions de Déu quan ignorem l’aspecte de la Naturalesa Divina simbolitzat amb la feminitat, i el Consolador segurament és qui millor representa aquest costat de la Naturalesa Divina. És el Consolador el que escampa l’amor de Déu dins dels nostres cors. És el Consolador qui ens bateja tot unint-nos amb Jesús, segons l’increïble llenguatge de l’Escriptura, fins que arribem a ser habitats per Déu en una misteriosa cohesió amb ell. És el Consolador qui fa créixer en nosaltres els fruits de l’amor, el goig, la pau, el sofriment, l’amabilitat, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, i la temprança. La guia que ens dona en la seva empatia amb nosaltres ens condueix per una beneïda disciplina que ens endinsa dins d’un coneixement de Déu que sobrepassa tot coneixement.

Senyor, elimineu aquella esclavitud de pensament i porteu-nos pau, puresa i poder. Ompliu aquest dia amb la vostra tendresa, compassió i gràcia.

Preguntes per reflexionar: Per què és impossible tenir pau amb Déu si estem en conflicte amb el gènere oposat? Per què la pau exigeix tendresa, així com poder, puresa i compassió?

Oswald Chambers.

Isaïes 66:12-13

Cites preses de Christian Discipline and Knocking at God’s Door, © Discovery House Publishers

Génesis 17:6

Avatar de CarlesmileEn Tierra Seca

6. Al igual que antaño, lo más importante en la vida no es lo que nos llevamos, sino lo que dejamos. Dios no solo hará de Abraham un hombre fecundo en descendencia, también hará que de este linaje salgan naciones y reyes. Y si bien es cierto que, en cuanto a la sangre, Abraham fue padre de Israelitas, Ismaelitas, Medianitas, Edomitas, y otros pueblos árabes, se entiende que la promesa va más allá. Porque Dios, en realidad, ya está apuntando a la resurrección.

La misma promesa de fecundidad del versículo evoca la
bendición prometida en el mismo momento de la Creación, repetida posteriormente
a Noé después del diluvio. La promesa de reyes nos recuerda también el dominio
y la mayordomía sobre la creación que dio Dios a Adán y Eva. El pacto de Dios anticipa
el restablecimiento del mandato de la nueva creación. Abraham pasa a ser un
nuevo…

Ver la entrada original 197 palabras más

En mig de les circumstàncies

Parlem de «circumstàncies sobre les quals no tenim cap control». Ningú de nosaltres pot dominar les seves circumstàncies, però sí som responsables de la manera en què ens dirigim davant de la realitat que ens planteja cada situació. Dos vaixells poden navegar en direccions oposades tot i tenir el mateix vent, tot depèn de l’habilitat de cada pilot. El timoner que conduir el seu vaixell cap a les roques s’excusà dient que el vent anava en aquesta direcció; però el que va portar el seu vaixell fins a bon port navegava amb el mateix vent, la diferencia és que aquest últim sabia com disposar les veles de tal manera que el vent el portés per la trajectòria que ell desitjava. El poder de la pau de Déu us permetrà orientar-vos mentre solqueu els mars de confusió propis de la vida quotidiana.

Senyor, a vos em dirigeixo, només a vos. No soc mes que un home sense llar sinó em toques amb la protecció de la teva pau, el dolç sentit del teu amor.

Preguntes per reflexionar: Quin poder té la pau a la meva vida? Despullo la pau del seu poder insistint que es rendeixi davant del meu «sentit comú»? Què pot arribar a donar més seguretat que estar en pau amb un Déu tant amorós?

Oswald Chambers

Cites extretes de The Moral Foundation of Life and Knocking at God’s Door, © Discovery House Publishers

Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. * Jo i la meva família adorarem el Senyor! Josué 24:15

L’Encarnació de Jesucrist

Quan Déu s’encarnà en Jesucrist, tenint com a finalitat eliminar el pecat, els homes no van van trobar res en ell digne de ser desitjar. Però quan el cor d’un pecador és conquerit, la ment i el  cor arriben a un estat en el son capaços d’entendre el motiu pel que va ser necessari que Déu fos Encarnat. El pitjor estat en que un  home pot arribar a trobar-se és aquell en el que mai ha sentit el més petit remordiment  o convicció de pecat, trobant-se tot feliç i tranquil, però alhora, absolutament mort dins l’esfera d’aquelles coses que Jesús representa.

La majoria de nosaltres som superficials, no ens preocupa la Realitat. Estem satisfets amb les comoditats que podem gaudir sense esforç, i amb tota tranquil·litat, però quan arriba l’Esperit de Déu pertorbant l’equilibri de la nostra vida, malauradament, preferim ignorar tot allò que ens revela.

Preguntes per reflexionar: Per què una pau fora de lloc és tan letal? Per què la nostra pau és tan efímera? Per què el benestar és enemic de la pau?

Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. * Jo i la meva família adorarem el Senyor! Josué 24:15

Oswald Chambers. Cites preses de Bringing Sons into Glory i The Psychology of Redemption, © Discovery House Publishers