La vinguda de Jesucrist no es quelcom pacífic, és inquietant, colpidora. Estic realment disposat a néixer al regne on es Jesucrist?  Si és així, he d’estar preparat pel caos que em vindrà directament del regne on em trobo ara. El govern que fins ara ha estat vigent entre Déu i l’home ha de ser eclipsat, i l’entrada de Jesucrist vol dir caos absolut pel que te que veure la meva manera d’entendre les coses , per que vol dir posar-ho tot cap per avall. El vell ordre i la seva vella pau han de marxar, deixant enrere tota possibilitat de poder recuperar la pau d’aquest vell sistema.

Quan Satanàs governa el cor del home natural. Trobant-se aquest sota inspiració del maligne, no troba motiu per estar amoïnat, està en pau, arrelat en pulcre mundanitat (cf. Salm 73), es per això que abans que Déu pugui governar el regne d’un home primer ha de fer caure aquest fals govern.

Preguntes per reflexionar: Quin caos he de passar per arribar a tenir la veritable pau? Quina pertorbació és necessària per superar el vell ordre? Quina falsa llei ha de ser derogada?

Oswald Chambers. Cites preses de: Servent com el seu Senyor, © Discovery House Publishers ity

Mateu 10:34-39

Durant segles, un Salvador va ser promès al poble de Déu. Anhelaven i pregaven per ser rescatats. Llavors el dia correcte, al lloc adient, al moment adequat, Jesús va néixer. Tot i que Déu rarament arriba al moment que li hem designat, ell sempre ve quan cal. Tots estem esperant alguna cosa, sovint preguntant-nos si Déu s’ha oblidat de nosaltres. Durant l’espera, deixeu que el naixement de Crist us animi. El fet que Déu encara no us hagi respòs (pel que sembla), no vol dir que us hagi abandonat. Per a ell, un dia és com mil anys i mil anys són com un dia. Aquest mateix minut Ell està treballant per la seva glòria i per al vostre bé. Encara que les circumstàncies diguin el contrari, Déu vindrà, segons el seu calendari, complint els plans a llarg termini que té per a cada un de vosaltres. Així que, no abandoneu abans d’hora. Fes teva l’esperança del pessebre i sàpigues que ets estimat i de gran valor pel Déu que va baixar del cel i va arribar just al moment idoni per a tu.
MEDITACIÓ. (Hark the Glad Sound).
Escolta el so alegre! El Salvador arriba,
El Salvador promès fa tant de temps;
Que cada cor prepari un tron, i cada veu una cançó.
Ell ve a lliurar de, l’esclavitud de Satanàs.
Les portes de llautó s’obren davant d’ell,
Els grillons de ferro cedeixen.
Ell ve a restablir el cor trencat
A guarir l’ànima sagnant, I amb els tresors de la seva gràcia enriquir els pobres humils.
Els nostres feliços hosannas, Príncep de Pau, la teva benvinguda proclamaran
I els arcs eterns el teu nom estimat anunciaran.
Philip Doddridge.
PREGUNTA. Pare, trobat amb mi a l’espera, el lloc on desitjo allò que encara no veig clarament. Calma el meu cor i donem la capacitat de saber que estàs a prop. Crec que els teus plans són bons. Ho veig en el naixement del teu únic Fill. Però, de vegades, lluito per veure més enllà de la boira que em envolta. Renova la meva confiança mentre llevo els ulls a tu. Que siguis glorificat en la meva vida durant aquests temps d’expectació. Amén.

 «Guardar silenci per a Déu» no vol dir caure en un mer sentimentalisme, ni enfonsar-se dins l’abstracció, sinó endinsar-se deliberadament al centre de les coses i centrar-se en Déu. Quan has estat portat a una relació amb Déu a través de la Expiació del Senyor Jesucrist i  et concentres en ell, vius moments meravellosos de comunió. Mentre esperes només en Déu, concentrant-te en els aspectes gloriosos de la seva salvació, entren dins teu el “son de la pau” de Déu, la certesa de que ets al lloc on Déu està fent tot d’acord a la seva voluntat. 

La pau que dóna el nostre Salvador és el més profund que pot experimentar la personalitat humana, és una pau totpoderosa  que sobrepassa tot enteniment. 

Pregunta per reflexionar: He entrat a la «son de la pau» de Déu on descanso plenament perquè sé que és Déu el que està treballant a traves meu, i no jo el que treballa per Ell? 

Cites extretes  de The Place of Help (Oswald Chambers), © Discovery House Publishers 

Han transcorregut vint segles des de que Jesús, el Príncep de Pau, va venir i els àngels van proclamar pau a la Terra. Però, on hi ha pau? El Nou Testament no diu que els àngels profetitzessin la pau: Varen proclamar pau – pau als homes de bona voluntat vers Déu. La vinguda de Jesucrist va manifestar que Déu era amb l’home i que, per Ell, qualsevol home pot arribar a ser fill de Déu segons el patró de Jesucrist. Aquesta és la revelació cristiana.

Aquells que estan en El Camí tenen forts lligams familiars amb Jesús, la seva pau els marca d’una manera totalment conspícua. La llum del matí està en els seus rostres, i la joia de la vida eterna és dins els seus cors. Allà on van, els homes son glorificats o sanats, o es fan conscients d’alguna necessitat.

Preguntes per reflexionar: Es troba la meva presència marcada per la pau de Crist? De quina manera participo de la pau que Crist va proclamar? Com impedeixo que sigui una realitat?

Cites extretes de The Place of Help, Oswald Chambers © Discovery House Publishers

La majoria de la gent no veu el que està malament, per a ells el discurs d’un profeta com Jeremies és un autèntic disbarat. I és que no ens podem adonar d’allò que està malament sense tenir en compte a Deu, és de boixos. Si el pecat és quelcom insignificant i podem predicar la sanitat de les persones i portar-los la pau en qualsevol àmbit, llavors la tragèdia de la Creu esdevé una bestiesa. Viure una vida amagada amb Crist en Déu vol dir que de vegades podem adonar-nos de com són els homes i les dones sense Déu, tot veient-los des de la perspectiva divina, i això també ens porta a la intercessió vicària per ells, encara que siguin ells els que ens mirin amb commiseració.

Netegem de les meves faltes ocultes. Guarda també el teu servent de presumptes pecats. Tant de bo pogués trobar-te dins meu exhibint la teva pau i la teva puresa!

Preguntes per reflexionar: Per què abans de obrar correctament hem de tenir clar el que està malament? Per què és impossible tenir pau allà on el pecat és troba present? Per què és necessària la puresa per obtenir la pau?

Jeremies 6:13-14

Oswald Chambers. Cites preses de Notes on Jeremiah and Knocking at God’s Door, © Discovery House Publishers

Tan aviat com bé l’Esperit de Déu comences a adonar-te del que veritablement significa: Que s’ha de fer neteja de tot allò que no és de Déu. La gent es sorprèn i diu: «Vaig demanar l’Esperit Sant tot esperant que em portés pau i alegria, però des d’aleshores estic passant un temps terrible «. Aquesta és la proba de que ha vingut, que està rebutjant els «diners» dels “canvistes», és a dir, totes aquelles coses que converteixen el temple en un lloc on és trafica per a la pròpia realització.

Sigues diplomàtic. Sigues assenyat. Comprometeu-vos astutament i ho tindreu tot sota control. En aquestes coses es basa la pau del món. Ho anomenem «diplomàcia». Però, Jesús va mantenir la seva fe en els mètodes de Déu malgrat temptacions molt ben assenyades des de qualsevol punt de vista, excepte del punt de vista de l’Esperit de Déu.

Preguntes per reflexionar: Quina disrupció provoca Jesús a la meva vida? Què ha decidit netejar i tirar? Quina confiança tinc en la diplomàcia?

2 Corintis 5:16-17

Oswald Chambers
Servant as His Lord, © Discovery House Publishers

Quan, per la disciplina de la seva guia divina, el coneixem, i ell acompanyant-nos ens dona descans, llavors el temps i l’eternitat es fusionen i és perden en aquesta sorprenent relació vital. La unió no és una contemplació mística, sinó una intensa perfecció d’activitat, no el descans de la plàcida pau de l’estancament, sinó el repòs del moviment perfecte.

L’ànima humana és tan misteriosa que en el moment d’una gran tragèdia, els homes s’enfronten cara a cara amb coses a les que mai varen prestar atenció. En temps de pau, a quants de nosaltres ens preocupa l’estat dels cors dels homes vers Déu? Així que aquestes són les coses que produeixen dolor al cor de Déu, no les guerres i la devastació que tant ens afecta.

Preguntes per reflexionar: En que és diferencien «el descans del moviment perfecte» i la «pau de l’estancament»? De quina manera la pau social i la pau política poden esdevenir enemics de la pau amb Déu?

Oswald Chambers

Cites extretes de Christian Discipline, © Discovery House Publishers

Hi ha coses meravelloses sobre la llum, però també hi ha coses terribles. El fet que la llum de l’Esperit de Déu irrompi dins d’un cor i una vida que ha estat vivint feliç i plàcidament sense Déu, esdevé un autèntic infern. La llum provoca doncs confusió i desastre. L’entrada de la llum fa que tot allò que pertany a la nit trontolli. La nit del paganisme es divideix, no tant per la vinguda de la civilització, sinó pel testimoni d’homes i dones que són fidels a Déu.

El Senyor utilitza l’ull com a símbol de la consciència d’un home que ha estat restaurat per l’Esperit Sant. Si caminem en la llum, estant Déu a la llum, els nostres ulls romanen ben enfocats, fent que, lenta però certament, totes les nostres accions comencin a redreçar-se mentre tot s’ompla d’harmonia, senzillesa i pau.

Preguntes per reflexionar: Què m’ha revelat la llum del Senyor de confús, desconcertant o poc clar? Centrant-nos en el Senyor. De quina manera tot allò que esdevé borrós arriba veure’s amb nitidesa, pau, senzillesa i harmonia?

Oswald Chambers

Cites preses de So Send I You i Estudis al sermó sobre la muntanya, © Discovery House Publishers

Parlem de la pau de Jesús, però ens hem adonat alguna vegada com era aquesta pau? Llegeix la història de la seva vida, els trenta anys de submissió silenciosa a Natzaret, els tres anys de servei, la calúmnia i el menyspreu, el maltractament i l’odi que va patir, tot va ser infinitament pitjor del que nosaltres mai podem arribar a passar; tot i això la seva pau va romandre impertorbable, res la va fer trontollar. És la pau que Déu exhibirà en nosaltres als llocs celestials; no hi ha pau com aquesta en tot afany a la vida, en el treball que ens ocupa, en el nostre estat físic, allà on Déu compon les nostres circumstàncies: «La meva pau»: És la pau impertorbable i inviolable que Jesús va impartir-nos per cada aspecte de la nostre vida.

El teu toc encara té el seu antic poder. Toca’m, Senyor, fes-me tenir comunió amb tu mateix fins que tot el meu ésser resplendeix amb la teva pau i el teu goig.

Preguntes per reflexionar: Tinc el tipus de pau que pot suportar els assalts de la calúmnia i l’odi? Què és més probable que pertorbi la meva pau? Per què?

Owald Chambers

Cites preses de: «Our Brilliant Heritage» i «Knocking at God’s Door,», © Discovery House Publishers

Jesús és el «Príncep de la pau» perquè només en ell els homes poden tenir la bona voluntat i la pau de Déu a la Terra. Gràcies a Déu que mitjançant aquest Fill estimat, la gran pau de Déu pot venir a cada cor i a cada nació sota el cel, i no pot venir d’una altra manera. Cap de nosaltres mai podrà tenir bona voluntat vers Déu si abans no escolta el seu Fill. L’únic camí vers la pau, la salvació, el poder, i tot allò que Déu té en el camí de les benaurances i les benediccions per a nosaltres individualment i per al món sencer es troba només en el Fill de l’Home.

Quan s’utilitza la frase: «la Passió del nostre Senyor», s’està parlant de la transfiguració de la pau, el poder i la paciència.

Preguntes per la reflexió: De quina manera intento fer la pau amb Déu sense passar pel seu Fill? La meva pau és apassionada o letàrgica?

Oswald Chambers. Cites preses de: «Ell em glorificarà», © Discovery House Publishers