LLuitant per la pau

La idea de la pau en relació a la personalitat és que tota capacitat és troba en perfecte estat de funcionament fins que s’arriba al límit de l’activitat. Això és el que Jesús vol dir quan diu «la meva pau». No penseu mai que aquesta pau te relació amb el tedi o la relaxació. La salut és pau física, però salut no vol dir estancar-se; la salut és la perfecció de l’activitat física. La virtut és la pau moral, però virtut no és sinònim d’innocència; la virtut és la perfecció de l’activitat moral. La santedat és la pau espiritual, però santedat no vol dir tranquil·litat; la santedat és l’activitat espiritual més intensa.


Una profunda presa de consciència de Déu et fa indescriptiblement incapaç de fer qualsevol acte per interès propi.

»Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin * i no temin. Joan 14:27


Preguntes per reflexionar: Com pot la inactivitat donar-te una falsa sensació de pau? Per què es requereix d’activitat per experimentar la pau? Per què hem de tenir en compte l’interès propi per experimentar la pau?

Oswald Chambers.
Cites preses de Bringing Sons into Glory and Not Knowing Where, © Discovery House Publishers

Tresors a la foscor

Quins són els dies que t’han portat més lluny en el coneixement de Déu: els dies de sol, pau i prosperitat? De cap manera! Els dies d’adversitat, els dies d’estrès, els dies d’esbalaïdes sobtades, els dies en que la casa terrenal d’aquest tabernacle es estressat al límit, aquests són els dies en que s’ aprèn el significat d’aquesta passió que ens “mou». Qualsevol gran calamitat del món natural – la mort, la malaltia, el dolor – farà despertar l’home com res, per que mai torni a ser el mateix. Si sempre visquéssim dins la plàcida seguretat mai coneixeríem els «tresors de la foscor».

Malgrat tot el nostre sentit d’impuresa, malgrat la pressa i l’interès en les feines d’aquest món que tant ens ocupa, i malgrat tota la nostra lògica, el tàcit sentit de Déu vindrà i pertorbarà la nostra pau.

Preguntes per reflexionar: Què m’ensenyen els problemes sobre la pau? Dono la benvinguda a Déu quan ve a interrompre la meva vida o li penjo a la porta el cartell de “No molesteu”? Oswald Chambers. Cites preses de The Philosophy of Sin, © Discovery House Publishers

16 El dret habitarà a l’estepa,
en el jardí regnarà la justícia.
17 El fruit de la justícia serà la pau, *
la calma i la seguretat en seran per sempre la collita.
18 El meu poble viurà en un estatge de pau,
en indrets segurs i de repòs tranquil. *
19 La pedregada assolarà els boscos,
i les ciutats seran arrasades. Isaïes 32:16-19

Fils conductors

Quant de la fe, l’esperança i l’amor és pot trobar dins nostre quan tractem de convèncer un altre? No és la nostra feina convèncer les persones, em refereixo a la insistència d’una vida merament intel·lectual, que no te res d’espiritual. L’esperit de Déu només donarà la convicció necessària quan així ho permeti la nostra relació amb ell on, amb tota senzillesa, siguem fils conductors de la paraula de Déu. A sovint explotem la paraula de Déu fent-la encaixar dins d’una perspectiva de collita pròpia; però quan es tracta de la gran pau i assossec del descans del Senyor Jesús, fàcilment podem saber on ens hi trobem.
“Descansar en el Senyor» és la perfecció de tota activitat dins nostre. En el raonament habitual de l’home això significa seure amb els braços plegats i deixar que Déu ho faci tot; però el que vol dir en realitat és quedar-nos tant a prop de Déu que arribem a sentir-nos totalment lliures per dur a terme tota tasca humana sense més enrenou. Quan Déu treballa més meravellosament és quan no hi pensem.
Preguntes per reflexionar: Quant del meu mal estar ve de tractar de crear la pau sota els meus propis termes en lloc dels Déu? Quina part del procés de Pau pertany a Déu i quina em pertany a mi?. Oswald Chambers. Cites preses de If Thou Wilt Be Perfect, © Discovery House Publishers

7 Reposa en el Senyor i espera en ell, *
no t’exasperis contra aquells que triomfen,
contra els homes intrigants.
8 No t’irritis ni t’indignis,
no t’exasperis, que només faries mal, (Salms 37:7-8)

La font de la Pau

La pau només ve de Déu, mai d’un mateix; la pau no pot ser meva, és sempre seva, i si alguna vegada Déu s’aparta, la pau també ho fa. Si deixo que qualsevol cosa amagui de mi el rostre, el semblant , el record, o la consideració de Jesús com a Senyor, llavors o bé em trastorno o bé m’amago dins d’una falsa sensació de seguretat.

Senyor, dins la meva consciència, aquest matí, una multitud de petites coses em pressionen, és per això que les porto davant de la teva presència. En la teva saviesa, digues: «Pau, estigues quiet» i la meva ordenada vida confessarà la bellesa de la teva pau.

Preguntes per reflexionar: Què passa quan intento fabricar-me la pau des de dins? Què permeto que esdevingui entre Déu i jo? Contra quina falsa sensació de seguretat he de protegir-me? Quines petites coses s’argollen al voltant de la meva vida i malmeten la bellesa de la pau de Déu?

Oswald Chambers

«Us he dit tot això perquè em mi trobeu la pau. En el mon passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el mon.» Joan 16:33

Citacions extretes de Christian Discipline and Knocking at God’s Door, © Discovery House Publishers

De la naturalesa divina

Ens limitem nosaltres mateixos així com les nostres concepcions de Déu quan ignorem l’aspecte de la Naturalesa Divina simbolitzat amb la feminitat, i el Consolador segurament és qui millor representa aquest costat de la Naturalesa Divina. És el Consolador el que escampa l’amor de Déu dins dels nostres cors. És el Consolador qui ens bateja tot unint-nos amb Jesús, segons l’increïble llenguatge de l’Escriptura, fins que arribem a ser habitats per Déu en una misteriosa cohesió amb ell. És el Consolador qui fa créixer en nosaltres els fruits de l’amor, el goig, la pau, el sofriment, l’amabilitat, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, i la temprança. La guia que ens dona en la seva empatia amb nosaltres ens condueix per una beneïda disciplina que ens endinsa dins d’un coneixement de Déu que sobrepassa tot coneixement.

Senyor, elimineu aquella esclavitud de pensament i porteu-nos pau, puresa i poder. Ompliu aquest dia amb la vostra tendresa, compassió i gràcia.

Preguntes per reflexionar: Per què és impossible tenir pau amb Déu si estem en conflicte amb el gènere oposat? Per què la pau exigeix tendresa, així com poder, puresa i compassió?

Oswald Chambers.

Isaïes 66:12-13

Cites preses de Christian Discipline and Knocking at God’s Door, © Discovery House Publishers

En mig de les circumstàncies

Parlem de «circumstàncies sobre les quals no tenim cap control». Ningú de nosaltres pot dominar les seves circumstàncies, però sí som responsables de la manera en què ens dirigim davant de la realitat que ens planteja cada situació. Dos vaixells poden navegar en direccions oposades tot i tenir el mateix vent, tot depèn de l’habilitat de cada pilot. El timoner que conduir el seu vaixell cap a les roques s’excusà dient que el vent anava en aquesta direcció; però el que va portar el seu vaixell fins a bon port navegava amb el mateix vent, la diferencia és que aquest últim sabia com disposar les veles de tal manera que el vent el portés per la trajectòria que ell desitjava. El poder de la pau de Déu us permetrà orientar-vos mentre solqueu els mars de confusió propis de la vida quotidiana.

Senyor, a vos em dirigeixo, només a vos. No soc mes que un home sense llar sinó em toques amb la protecció de la teva pau, el dolç sentit del teu amor.

Preguntes per reflexionar: Quin poder té la pau a la meva vida? Despullo la pau del seu poder insistint que es rendeixi davant del meu «sentit comú»? Què pot arribar a donar més seguretat que estar en pau amb un Déu tant amorós?

Oswald Chambers

Cites extretes de The Moral Foundation of Life and Knocking at God’s Door, © Discovery House Publishers

Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. * Jo i la meva família adorarem el Senyor! Josué 24:15

L’Encarnació de Jesucrist

Quan Déu s’encarnà en Jesucrist, tenint com a finalitat eliminar el pecat, els homes no van van trobar res en ell digne de ser desitjar. Però quan el cor d’un pecador és conquerit, la ment i el  cor arriben a un estat en el son capaços d’entendre el motiu pel que va ser necessari que Déu fos Encarnat. El pitjor estat en que un  home pot arribar a trobar-se és aquell en el que mai ha sentit el més petit remordiment  o convicció de pecat, trobant-se tot feliç i tranquil, però alhora, absolutament mort dins l’esfera d’aquelles coses que Jesús representa.

La majoria de nosaltres som superficials, no ens preocupa la Realitat. Estem satisfets amb les comoditats que podem gaudir sense esforç, i amb tota tranquil·litat, però quan arriba l’Esperit de Déu pertorbant l’equilibri de la nostra vida, malauradament, preferim ignorar tot allò que ens revela.

Preguntes per reflexionar: Per què una pau fora de lloc és tan letal? Per què la nostra pau és tan efímera? Per què el benestar és enemic de la pau?

Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. * Jo i la meva família adorarem el Senyor! Josué 24:15

Oswald Chambers. Cites preses de Bringing Sons into Glory i The Psychology of Redemption, © Discovery House Publishers

La llum del veritable testimoniatge

La qüestió és que predicar es ben fàcil, és terriblement senzill explicar a la gent el que ha de fer; una altra cosa ben diferent és que el missatge de Déu et torni com un bumerang: «Has estat ensenyant a totes aquestes persones que haurien de ser plens de pau i de joia, però què passa amb tu? Ets ple de pau i alegria? «El testimoni veritable és aquell que mostra la seva llum en obres que posen de manifest el tarannà de Jesús; qui viu la veritat tal com la predica.

La vida de Déu es manifesta joiosament mitjançant una pau que no desitja l’elogi. Quan un home transmet un missatge que sap que és el missatge de Déu, el testimoniatge del compliment del propòsit creat es donat a l’instant, la pau de Déu s’estableix, i l’home no es preocupa per cap elogi ni en culpa a ningú si no el rep.

Preguntes per reflexionar: Quina veritat predico millor que practico? Hi ha algun conflicte sense resoldre entre mi i algú altre que plani com una ombra que amaga la llum de Crist? Quin orgull n’impedeix fer les paus?

Titus 3:1-3

Cites preses de The Love of God, © Discovery House Publishers

Un cor enfosquit

Un cor enfosquit és una cosa terrible, perquè un cor així pot fer a un home pacífic. Un home que diu: «El meu cor no és dolent, no sóc convicte de pecat; tota aquesta plàtica sobre néixer de nou i ser ple de l’Esperit Sant és un absurd.» El cor natural necessita l’Evangeli de Jesús, però no el vol, lluitarà contra ell, perquè és necessària la convicció de l’Esperit de Déu perquè els homes i les dones arribin a saber quant necessiten experimentar una obra de gràcia tan radical dins els seus cors.

Hi ha moments en què la pau interior es basa en la ignorància; però quan ens despertem als problemes de la vida, que ara més que mai s’estiren i s’arronsen com fortes onades, la pau interior és fa impossible si no la rebem del nostre Senyor. Quan el Senyor va parlar la pau, va fer la pau. Alguna vegada has rebut el que ell ha parlat?

Pregunta per reflexionar: Quin tipus de pau tinc: el tipus que ve de confessar qui sóc i reconciliar-me amb Déu o la que ve d’ignorar qui sóc i de viure enganyant-me a mi mateix?

Cites extretes de la psicologia bíblica i la disciplina cristiana, d’Oswald Chambers © Discovery House Publishers lsdlo

2 Corintis 4:3-4

El camí de la Pau

Quan preguem a Jesucrist per altres vides, tota perplexitat s’esvaeix perquè ell no en pot tenir de perplexitat sent el nostre afany aferrar-nos a Ell. Confiem, doncs, en la seva saviesa compartint amb ell la certesa que tot anirà bé. «Ell es manté fidel; ja que no pot negar-se ell mateix «(2 Tim. 2:13). El cant dels àngels encara és la veritat: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.”

En totes les coses, el camí de la pau interior ha de ser segons el beneplàcit i la disposició de la voluntat divina . No ens ha de sobtar doncs que tantes coses succeïdes segons el capritx de cadascun no hagin trobat aquest camí i hagin acabat sent part d’una vida dura i amarga, sempre inquieta o mal humorada, tot perquè no hem trepitjat abans el camí de la pau, aquell que és segons la voluntat de Déu.

Preguntes per reflexionar: Quines perplexitats pertorben la meva pau? Quins son els gestos de pau que espero dels altres i que jo no estic disposat a fer? De quina manera encara m’he de adaptar al beneplàcit de Déu?

Salmos 4:7-8

Oswald Chambers. Cites extretes de la disciplina cristiana, © Discovery House Publishers