Génesis 17:7

Avatar de CarlesmileEn Tierra Seca

7. Una vez más encontramos que el pacto con Abraham es establecido por Dios, y no por ningún hombre. Es un pacto personal, entre Abraham y su descendencia, por un lado, y Dios mismo por el otro. Pero, ahora el texto añade un matiz importante. Que este es un pacto eterno. No tiene fin. Es más, se refiere a Abraham y todas las generaciones que han de sucederle como una sola persona. Por lo tanto, la resurrección de Abraham y su descendencia queda explícita y se hace más notoria que nunca.

Este es el pacto que Dios recordará durante mil generaciones.
Pacto perpetuo con Israel, y con él, la promesa de la tierra de Canaán. La
verdad y la misericordia les seguirán todos los días de sus vidas hasta que den
como fruto el nacimiento de nuestro Señor Jesucristo. Por este pacto, el Señor
ha salvado a su pueblo, para…

Ver la entrada original 599 palabras más

LLuitant per la pau

La idea de la pau en relació a la personalitat és que tota capacitat és troba en perfecte estat de funcionament fins que s’arriba al límit de l’activitat. Això és el que Jesús vol dir quan diu «la meva pau». No penseu mai que aquesta pau te relació amb el tedi o la relaxació. La salut és pau física, però salut no vol dir estancar-se; la salut és la perfecció de l’activitat física. La virtut és la pau moral, però virtut no és sinònim d’innocència; la virtut és la perfecció de l’activitat moral. La santedat és la pau espiritual, però santedat no vol dir tranquil·litat; la santedat és l’activitat espiritual més intensa.


Una profunda presa de consciència de Déu et fa indescriptiblement incapaç de fer qualsevol acte per interès propi.

»Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin * i no temin. Joan 14:27


Preguntes per reflexionar: Com pot la inactivitat donar-te una falsa sensació de pau? Per què es requereix d’activitat per experimentar la pau? Per què hem de tenir en compte l’interès propi per experimentar la pau?

Oswald Chambers.
Cites preses de Bringing Sons into Glory and Not Knowing Where, © Discovery House Publishers

Tresors a la foscor

Quins són els dies que t’han portat més lluny en el coneixement de Déu: els dies de sol, pau i prosperitat? De cap manera! Els dies d’adversitat, els dies d’estrès, els dies d’esbalaïdes sobtades, els dies en que la casa terrenal d’aquest tabernacle es estressat al límit, aquests són els dies en que s’ aprèn el significat d’aquesta passió que ens “mou». Qualsevol gran calamitat del món natural – la mort, la malaltia, el dolor – farà despertar l’home com res, per que mai torni a ser el mateix. Si sempre visquéssim dins la plàcida seguretat mai coneixeríem els «tresors de la foscor».

Malgrat tot el nostre sentit d’impuresa, malgrat la pressa i l’interès en les feines d’aquest món que tant ens ocupa, i malgrat tota la nostra lògica, el tàcit sentit de Déu vindrà i pertorbarà la nostra pau.

Preguntes per reflexionar: Què m’ensenyen els problemes sobre la pau? Dono la benvinguda a Déu quan ve a interrompre la meva vida o li penjo a la porta el cartell de “No molesteu”? Oswald Chambers. Cites preses de The Philosophy of Sin, © Discovery House Publishers

16 El dret habitarà a l’estepa,
en el jardí regnarà la justícia.
17 El fruit de la justícia serà la pau, *
la calma i la seguretat en seran per sempre la collita.
18 El meu poble viurà en un estatge de pau,
en indrets segurs i de repòs tranquil. *
19 La pedregada assolarà els boscos,
i les ciutats seran arrasades. Isaïes 32:16-19