Quan preguem a Jesucrist per altres vides, tota perplexitat s’esvaeix perquè ell no en pot tenir de perplexitat sent el nostre afany aferrar-nos a Ell. Confiem, doncs, en la seva saviesa compartint amb ell la certesa que tot anirà bé. «Ell es manté fidel; ja que no pot negar-se ell mateix «(2 Tim. 2:13). El cant dels àngels encara és la veritat: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.”
En totes les coses, el camí de la pau interior ha de ser segons el beneplàcit i la disposició de la voluntat divina . No ens ha de sobtar doncs que tantes coses succeïdes segons el capritx de cadascun no hagin trobat aquest camí i hagin acabat sent part d’una vida dura i amarga, sempre inquieta o mal humorada, tot perquè no hem trepitjat abans el camí de la pau, aquell que és segons la voluntat de Déu.
Preguntes per reflexionar: Quines perplexitats pertorben la meva pau? Quins son els gestos de pau que espero dels altres i que jo no estic disposat a fer? De quina manera encara m’he de adaptar al beneplàcit de Déu?
Oswald Chambers. Cites extretes de la disciplina cristiana, © Discovery House Publishers
Iglesia de Pubilla Casas 