Un cor enfosquit és una cosa terrible, perquè un cor així pot fer a un home pacífic. Un home que diu: «El meu cor no és dolent, no sóc convicte de pecat; tota aquesta plàtica sobre néixer de nou i ser ple de l’Esperit Sant és un absurd.» El cor natural necessita l’Evangeli de Jesús, però no el vol, lluitarà contra ell, perquè és necessària la convicció de l’Esperit de Déu perquè els homes i les dones arribin a saber quant necessiten experimentar una obra de gràcia tan radical dins els seus cors.

Hi ha moments en què la pau interior es basa en la ignorància; però quan ens despertem als problemes de la vida, que ara més que mai s’estiren i s’arronsen com fortes onades, la pau interior és fa impossible si no la rebem del nostre Senyor. Quan el Senyor va parlar la pau, va fer la pau. Alguna vegada has rebut el que ell ha parlat?

Pregunta per reflexionar: Quin tipus de pau tinc: el tipus que ve de confessar qui sóc i reconciliar-me amb Déu o la que ve d’ignorar qui sóc i de viure enganyant-me a mi mateix?

Cites extretes de la psicologia bíblica i la disciplina cristiana, d’Oswald Chambers © Discovery House Publishers lsdlo

2 Corintis 4:3-4

Quan preguem a Jesucrist per altres vides, tota perplexitat s’esvaeix perquè ell no en pot tenir de perplexitat sent el nostre afany aferrar-nos a Ell. Confiem, doncs, en la seva saviesa compartint amb ell la certesa que tot anirà bé. «Ell es manté fidel; ja que no pot negar-se ell mateix «(2 Tim. 2:13). El cant dels àngels encara és la veritat: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.”

En totes les coses, el camí de la pau interior ha de ser segons el beneplàcit i la disposició de la voluntat divina . No ens ha de sobtar doncs que tantes coses succeïdes segons el capritx de cadascun no hagin trobat aquest camí i hagin acabat sent part d’una vida dura i amarga, sempre inquieta o mal humorada, tot perquè no hem trepitjat abans el camí de la pau, aquell que és segons la voluntat de Déu.

Preguntes per reflexionar: Quines perplexitats pertorben la meva pau? Quins son els gestos de pau que espero dels altres i que jo no estic disposat a fer? De quina manera encara m’he de adaptar al beneplàcit de Déu?

Salmos 4:7-8

Oswald Chambers. Cites extretes de la disciplina cristiana, © Discovery House Publishers

La vinguda de Jesucrist no es quelcom pacífic, és inquietant, colpidora. Estic realment disposat a néixer al regne on es Jesucrist?  Si és així, he d’estar preparat pel caos que em vindrà directament del regne on em trobo ara. El govern que fins ara ha estat vigent entre Déu i l’home ha de ser eclipsat, i l’entrada de Jesucrist vol dir caos absolut pel que te que veure la meva manera d’entendre les coses , per que vol dir posar-ho tot cap per avall. El vell ordre i la seva vella pau han de marxar, deixant enrere tota possibilitat de poder recuperar la pau d’aquest vell sistema.

Quan Satanàs governa el cor del home natural. Trobant-se aquest sota inspiració del maligne, no troba motiu per estar amoïnat, està en pau, arrelat en pulcre mundanitat (cf. Salm 73), es per això que abans que Déu pugui governar el regne d’un home primer ha de fer caure aquest fals govern.

Preguntes per reflexionar: Quin caos he de passar per arribar a tenir la veritable pau? Quina pertorbació és necessària per superar el vell ordre? Quina falsa llei ha de ser derogada?

Oswald Chambers. Cites preses de: Servent com el seu Senyor, © Discovery House Publishers ity

Mateu 10:34-39