Pau versus pau

Quan, per la disciplina de la seva guia divina, el coneixem, i ell acompanyant-nos ens dona descans, llavors el temps i l’eternitat es fusionen i és perden en aquesta sorprenent relació vital. La unió no és una contemplació mística, sinó una intensa perfecció d’activitat, no el descans de la plàcida pau de l’estancament, sinó el repòs del moviment perfecte.

L’ànima humana és tan misteriosa que en el moment d’una gran tragèdia, els homes s’enfronten cara a cara amb coses a les que mai varen prestar atenció. En temps de pau, a quants de nosaltres ens preocupa l’estat dels cors dels homes vers Déu? Així que aquestes són les coses que produeixen dolor al cor de Déu, no les guerres i la devastació que tant ens afecta.

Preguntes per reflexionar: En que és diferencien «el descans del moviment perfecte» i la «pau de l’estancament»? De quina manera la pau social i la pau política poden esdevenir enemics de la pau amb Déu?

Oswald Chambers

Cites extretes de Christian Discipline, © Discovery House Publishers

Génesis 17:4

Avatar de CarlesmileEn Tierra Seca

4. El Señor recuerda a Abraham que el pacto que ha establecido es solamente con Él y su descendencia. Y que, por ella será padre de multitud de naciones. De su descendencia nacerá el Salvador del mundo. Aquel por el cuál tantos hombres y mujeres serán salvos, y, por lo tanto, incorporados a la familia de Dios.

Dios renueva el pacto que ha establecido personal y unilateralmente con Abram. En respuesta, Dios solo espera la fe de Abraham. Fe que marcará el camino de todos aquellos que serán partícipes de esa misma promesa. Porque de Abraham no solo saldrá una nación, también será padre de muchas otras. No hay parangón, en ninguna cultura contemporánea al patriarca, en la que una deidad haga pacto alguno con un mortal. Aquellos dioses de antaño sólo realizaban sus demandas, y prometían un trato favorable a cambio.

Dios quería que Abraham, en persona, fuera…

Ver la entrada original 386 palabras más

La LLum

Hi ha coses meravelloses sobre la llum, però també hi ha coses terribles. El fet que la llum de l’Esperit de Déu irrompi dins d’un cor i una vida que ha estat vivint feliç i plàcidament sense Déu, esdevé un autèntic infern. La llum provoca doncs confusió i desastre. L’entrada de la llum fa que tot allò que pertany a la nit trontolli. La nit del paganisme es divideix, no tant per la vinguda de la civilització, sinó pel testimoni d’homes i dones que són fidels a Déu.

El Senyor utilitza l’ull com a símbol de la consciència d’un home que ha estat restaurat per l’Esperit Sant. Si caminem en la llum, estant Déu a la llum, els nostres ulls romanen ben enfocats, fent que, lenta però certament, totes les nostres accions comencin a redreçar-se mentre tot s’ompla d’harmonia, senzillesa i pau.

Preguntes per reflexionar: Què m’ha revelat la llum del Senyor de confús, desconcertant o poc clar? Centrant-nos en el Senyor. De quina manera tot allò que esdevé borrós arriba veure’s amb nitidesa, pau, senzillesa i harmonia?

Oswald Chambers

Cites preses de So Send I You i Estudis al sermó sobre la muntanya, © Discovery House Publishers